GRAZIA PIGL INTERESS

Il focus da mias lavurs schai d'ina vart ella creaziun grafica e visuala, jeu s'interesseschel denton era per svilups dalla cultura populara tochen a damondas d'architectura.

Mia scolaziun professiunala hai jeu frequentau allas scolas d'art da Turitg e Lucerna sco era alla scola d'art Rietveld ad Amsterdam la quala jeu hai concludiu igl onn 2008.

Mias activitads artisticas han adina puspei menau mei els cuolms grischuns, denton era a Bulsaun, Tel Aviv ed a Beirut. Dasperas haiel era ediu publicaziuns, scret contribuziuns per magazins e referiu el public sco era en scolas aultas.

Collaboraziuns han giu liug cul Studio Remo Caminada (Sagogn/Reggio Emilia), Studio Lupo & Burtscher (Bulsaun), Chasa Editura Rumantscha, Protecziun da Patria Svizra, Protecziun da Patria Grischuna, Bündner Monatsblatt, Raetia Publica, Magazin Piz, Arte Castasegna, Nairs Scuol, Chesa Planta Samedan, Lia Rumantscha, Scola politecnica da Turitg (departement per architectura) e l’Universitad da Turitg (Culturas popularas). 2019 vegn mia lavur renconuschida cul premi da promoziun dil cantun Grischun.

Jeu sun sesents a Turitg e lavurel parzialmein sco redactur da cultura per Radiotelevisiun Svizra Rumantscha.

Contact: to.donat@gmail.com
 

 

 

baukultur_thumbnail.jpg

BAUKULTUR IM STUNDENTAKT

La fiasta «Baukultur im Stundentakt», organisada dalla Protecziun da Patria dil Grischun, ha giu liug sco forum pil construir e pil svilup da territori el Grischun. Ei ha dau referats, exposiziuns, discussiuns e workshops, aschia cun Gion A. Caminada, Peter Zumthor, Giovanni Netzer, Jürg Conzett ed auters. Il placat muossa denton «il pli ault Grischun», il Piz Bernina, il qual ei vegnius contonschius sco emprem da Johann Coaz (1822–1918). Igl inschignier – che steva medemamein el focus alla fiasta – era in dils emprems scienziai che ha perscrutau il Grischun sco spazi alpin. Placat en stampa d’offset e digitala, differents formats, 2018.

castasegna_thmbnail.jpg

FLÜCHTIGE EINDRÜCKE MIT GROSSEM NACHHALL

Dapi entgins onns organisescha l’uniun Progetti d'arte in Val Bregaglia exposiziuns d’art contemporan ella val. 2018 ha l’occurenza giu liug a Castasegna al cunfin tier l’Italia. Exponiu han ins las ovras d’art en differents spazis pil pli vits, aschia en in anteriur kiosk, in vegl negozi ni en in tschaler. Cumpletond l’exposiziun hai jeu portretau il vitg cun fotografias. Quella seria hai jeu aschuntau cun passaschas ord artechels da gasetta che rapportan tuts en ina moda ni l’autra da Castasegna, e quei atras ils davos decennis. Era il tetel deriva dad in artechel da pressa. Cun quella seria duei ton il cuors dallas actualitads esser representaus sco era la svaneivladad dalla veta el vitg; sco biars loghens giud via ei era Castasegna pertuccaus d’emigraziun e dad infrastructuras che svaneschan. Quella lavur da fotografia ei vegnida publicada sco insert el catalog d’exposiziun.

FIRE IN OIL

Seria en treis parts, fatga suenter Sunset Boulevard zacu 2015 ni 2016. Ieli sin glin, mintgamai 30 × 40 cm.

 

 

cuntradas_cuntrarias_nur_logo_thumbnail.jpg

CUNTRADAS CUNTRARIAS

Exposiziun cun skizzas, fotografias e texts ord il Libanon, gallaria dil marcau da Cuera, naven dils 22-3 tochen ils 2-4-2018.

Las lavurs resumadas cul tetel Cuntradas cuntrarias hai jeu realisau duront ina residenza artistica a Beirut ch’ei vegnida possibilitada dalla Lia Rumantscha e dall’ambassada svizra el Libanon.

Avon arrivar el liug era il Libanon ina tiara diltuttafatg jastra per mei. Las damondas dil fidau e dil nunenconuschent, denter marveglias e scuvretgas han accumpignau mei atras mi’entira residenza. Plinavon era il temps da creaziun restrenschius sin treis meins. Aschia ei la residenza daventada tier in’expediziun – el senn geografic sco era el senn artistic.

Sco resultat sepresentan las ovras sco serias. L’idea dalla seria ei era la suletta constanta da Cuntradas cuntrarias. Las lavurs restan giugontas e reflecteschan cheutras la percepziun d’in expeditur ch’agescha a moda spontana. Sco consequenza semovan las ovras denter documentaziun ed interpretaziun, process e product.

Ensemen cun l'exposiziun ein cumparidas duas publicaziuns:
Igl emprem cumbat romontsch-arab ever, ina collecziun da texts, sco era in catalog d'exposiziun. Quellas publicaziuns san vegnir retratgas per mail: to.donat@gmail.com

 

 

cumbat_thumbnail.jpg

IGL EMPREM CUMBAT ROMONTSCH-ARAB EVER

Part da Cuntradas cuntrarias. – Tgei ha Gloria.tv da far cun la Hisbollah? Marianne Cathomen cun il BMW Club Lebanon? Ni Vic Hendry cun ina battaglia da paintball? En quella collecziun da texts anfla tut quei siu plaz. Igl emprem cumbat romontsch-arab ever raduna varga 300 spruchs, headlines e discuors dalla cultura romontscha sco era dil Libanon. Sco fontaunas surveschan praulas, guids turistics, slogans da reclama, texts da canzuns ni commentaris sin YouTube. In viadi tras tiaras, temps e culturas: frestg, bletsch, brutal.

Publicaziun, romontsch, 76 paginas, 9.6 × 14.8 cm
stampa digitala indigo, ediziun: 130
CHF 15.–

 

 

DSC_2769_2_thumbnail.jpg

PAUN DA MINTGADI

Part da Cuntradas cuntrarias. – Quella seria muossa maglias libanesas – denton senza mussar las spisas sco talas, mobein sulettamein ils pachetadis. Quei succeda cun in’interpretaziun minimialistica, gest aschia ch’ins sa aunc (ni gia buca pli) supponer da tgei victualias ch’ei setracta. Ils pachetadis han in lungatg visual globalisau, in canon capeivel per mintgin ton el Libanon sco ell’Europa ni x zanua: Co vesa ina pizza ora, co il latg ni in poulet? Squetschs dad inkjet sin alumini-dilite, divers formats denter 70 e 140 cm. 2017-18.

 

 

beirut_billboards.jpg

GLISCHS PERPETNAS

Part da Cuntradas cuntrarias. – Spassegiadas duront la notg han envidau dad emprender d'enconuscher Beirut, ina metropola quasi senza illuminaziun publica. Persuenter crodan las reclamas en egl. En quella lavur vegnan ellas inscenadas sco porta-messadis senza messadis. Ils singuls motivs svaneschan entras la liunga illuminaziun fotografica – e cheutras daventa l'aura urbana tschaffabla, l'aura d'in marcau senza paus e ruaus. Installaziun da video e 6 squetschs dad inkjet sin aluminium à 60 × 40 cm. 2017.

 

 

VIAS

Part da Cuntradas cuntrarias. – Collecziun dad impressiuns duront pliras spassegiadas tras Beirut. Panoramas e detagls, situaziuns quotidianas ed extraordinarias, elaborau cun agid dil smartphone, Photoshop, fleter sin pupi, scans e squetschs. Las illustraziuns derivan dallas empremas jamnas dalla dimora a Beirut – l'egliada aunc frestga. Stampa dad inkjet sin aluminium, à 150 × 100 cm resp. 110 × 84 cm. 2017.

 

 

DAS HYPERDORF

In cudisch da patria che rumpa convenziuns
(la publicaziun ei exausta)

El Grischun dat ei dapertut damemia diltut: cheu commerci, tscheu banalitad, leu autenticitad. Perencunter maunca para dapertut ina caussa: la producziun da valetas e da valurs.

Co fruntar a quellas sfidas? Per anflar rispostas haiel jeu visitau treis vitgs el Grischun. Vitgs che sepresentan specialmein autentic: Guarda, Samignun ed igl outlet a Landquart. Ina schelta provocativa. Denton vul Das Hyperdorf contribuir a moda constructiva e cun gust alla discussiun sur dil futur dil vitg muntagnard. L’avischinaziun metodica alla tematica ei ina transdisciplinara: Das Hyperdorf ei project d'art e da scienzia en ina. Design e redacziun, fuorma e cuntegn s’entratschan e s’inspireschan senza tiarms.

L’ovra secumpona da duas parts. L’emprema part sepresenta sco catalog dad illustraziuns, concipius sco survesta da historia da medias atras ils davos 100 onns ella profunditad dils treis vitgs. Questa documentaziun raduna maletgs e citats da turists e turistichers, perscrutaders e profis da marketing, artists e schurnalists, lovers e haters. En ina secunda part suondan in essay extendiu ed otg statements sco bilantscha. Discussiunai vegnan illusiuns e realitads enteifer las tensiuns da turissem, spazi, architectura ed amur da patria.

Das Hyperdorf ei in omagi a miu cantun da patria, in omagi critic e beinvulent en ina – e quei en in temps signaus da commerci e hedonissem che lai el medem mument cular a biara glieud il sentiment da dacasa sco sablun tras la detta.

Broschura, stampa digitala, format 21 × 28 cm, 208 paginas, 169 illustraziuns, lungatg: tudestg, ISBN 978-3-033-06123-1. La publicaziun ei exausta.

Medias:
Südostschweiz 02.05.2017
La Quotidiana 16.06.2017
Radio Rumantsch 17.06.2017
Bündner Tagblatt 09.08.2017
Telesguard 19.09.2017
Engadiner Post 12.10.2017

 

 

BESTIAE FORTES

Broschura cun animals dad uoppens digl entir mund, da Grönland el Tessin, da Burundi a Sutsilvania. In’emprema part muossa ils singuls animals extrahai dils uoppens. Ina secunda part presenta ina retscherca cun applicaziuns ella veta da mintgadi e dallas societads dils loghens d’origin. Dessegns cun marker, reproduci en stampa da riso e dad inkjet. 2014-15.

 

 

CROMOGRAFIAS

Exercezis cun plattas da forex picturadas en differentas fuormas. Ellas vegnan rasadas ina sur l'autra en duas modas: En in emprem pass tschentond las plattas ina si per l'autra e silsuenter digitalmein en Photoshop suenter haver fotografau e digitalisau las cumposiziuns. Cheutras dueien las differenzas denter in’expressiun analoga e digitala daventar diffusas. Acril sin forex, Photoshop. 2015.

 

 

CLARGLINA BERNINA

Fotografias fatgas duront ina notg da stad allas duas. 2015.

 

 

LA GENESA DALLAS ALPS

Manipulaziuns da cartas postalas duront il process da scan ed en Photoshop. 2015.

 

 

BEST OF LIFE

Basa da questa studia fuorman purtrets ord gasettas gratuitas (ella gallaria ina schelta). Las illustraziuns ein vegnidas elaboradas cun colur d’acril, digitalisadas e squitschadas el format augmentau sin pupi dad aulta qualitad en A3+. Cheutras sesligian ils maletgs da lur context d’origin schurnalistic. Best of Life ei il num d’ina rubrica dalla gasetta Blick am Abend. Acril, stampa d’inkjet, marker. 2015.

 

 

SUNSET BOULEVARD

Seria da maletgs dad ieli. Inspiraziun entras in accident dad autos avon miu balcun; la scena era encorunada d'in artg tarlischont. Ieli sin glin. 2014.

 

 

DIE HALLEN DES BERGKÖNIGS

Seria cun quasi-simmetrias architectonicas grischunas tras las epocas. Ils exempels muossan la baselgia da S. Maria Madleina a Stierva, la baselgia da S. Andriu sper Lumbrein, la sala dils cavaliers el Palazzo Castelmur a Stampa, il bogn mineralic a Samedan, il tunnel dil San Bernardino sco il tunnel da basa dil Gotthard en construcziun. Rispli, dapi 2013.  En elaboraziun.

 

 

THE SAD PUMPKINS

Creaziun dil cover d'in disc cumpact per il giuven duo da jazz The Sad Pumpkins cun Niculin Janett e Noam Szyfer (en collaboraziun cun ulteriurs musicists). Sin lur emprem album Pumpkin Pie porschan els atgnas interpretaziuns da 17 classichers da jazz. Ils covers muossan davon e davos ils purtrets dils dus musicists en 20 differentas variantas. Stampa d'offset e laser. 2014.

 

 

BRAULIO

Duront ina ferdaglia sera atunila hai jeu observau ellas muntognas dil Stelvio la glisch naven dalla rendida dil sulegl tochen al tschiel stelliu. Ina schelta dallas fotografias ei presentada en ina pintga broschura. Resta la damonda: Tgei ha il Braulio, igl amar da Bormio, da far cun quei? «Braulio» ei medemamein il num per ina dallas vals che nescha en quella regiun. Probablamein buc ord casualitad semeglia quel al num romontsch «Umbrail» per in pass vischinont. Stampa da laser. 2013/14.

 

 

STABILO BOSS

Trer, volver, turnar, cuvierer:
Ina seria experimentala cun fleters glischonts. 2014.

 

 

GLISCH E GLISCHUR

Forsa nunspitgadamein? – Quei encarden schai sigl areal dil port aviatic da Turitg. Per questa seria da fotografias sun jeu seradunaus leu duront ina notg primavauna suenter in stemprau. Il silenzi nocturn contrastescha cul menaschi dils dis da stagiun aulta. 2014.

 

 

PER INA NOZZA

Cartas d'invit per ina nozza en in'ediziun da 60 unicats. Tut las cartas ensemen fuorman in ciclus el qual in sault denter figuras en fuorma da cerchel daventa veseivels. Cun tarmetter las cartas als hosps vegn quei ciclus spartius en ses singuls elements. Cheutras contribuescha mintga hosp a moda simbolica sia cumpart all'empermischun matrimoniala. In film che secumpona da tut las cartas ei vegnius mussaus al di festiv. In fegl accumpignont (sin pupi alv) muossa las differentas posiziuns dils cerchels da tut las cartas enina. Technica: Spray, stampa tipografica (en quella documentaziun buca veseivla) e stampa dad inkjet. 2013.

 

 

TERRENADA

La muntogna ella primavera: nebla, plievgia, tiara bletscha e lumiada. Ni viandonts ni pasturs. Quels quater motivs muossan la finiziun dalla Val Stussavgia da dus posts opponi. Igl emprem pèr da fotografias hai jeu realisau igl onn 2012, il secund pèr bunamein sil di exact in onn pli tard.

 

 

lauten_thumbnail.jpg

... MIT ZWEYEN LAUTTEN ZU SCHLAGEN...

Seria dad invits e placats per in concert cun musica da lauta. Dus musicists remarcabels cun instrumentaziun remarcabla. Risografia. 2012.

 

 

SCHAUENSTEIN

In casti sco ord ina praula ed in cuschinier formidabel: Quei ei Schauenstein, quei ei Andreas Caminada. La damonda a siu cusrin e designer grafic Remo era quella da crear in logo. Lez ha scaffiu zatgei che tonscha lunsch sur in sempel segn ora: in mund misterius plein figuras e historias che dattan ad ina fina moda veta e flad a casti e cuschina. Cun la concepziun e la creaziun dallas lavurs d'illustraziun hai jeu astgau segidar. Texts da Gion Mathias Cavelty, Claudio Spescha, Remo Arpagaus ed auters. Studio Remo Caminada. Stampa d'offset. 2009.

 

 

DANCERS IN THE DARK

Tel Aviv: Quei marcau mediterran era mia dimora per in miez onn. Equipaus cun laptop, cudisch da skizzas ed ina camera da fotografar sun jeu selubius dad ina carte blanche per 180 dis. In dils outputs ei questa seria cun purtrets da persunas (ed in cavagl) celebrond la serasontga suenter haver fatg brin. 2009.

 

 

TEL AVIV: SKIZZAS

In cudisch da skizzas ha accumpignau mei duront miu domicil ad Israel. Jeu hai priu quei sco caschun dad empruar differentas technicas, enqualga cun meins ed autras ga cun dapli success. Ils scans presentai muossa ina pintga schelta, naven da pasta tochen panoramas. Technica: Rispli, marker, fleters, colurs da lenn. 2009.

 

 

POSIZIUNS ORD INA EXPOSIZIUN

«Sulettamein ella perschun ein els segirs da buca vegnir attaccai. Perquei sesentan ils Svizzers libers […] Mintga perschunier cumprova sia libertad enten esser el medem mument siu agen survigilader.» Quella parabla da Dürrenmatt davart la relaziun denter stadi, burgheis e libertad semanifestescha a moda surprendenta en in context diltuttafatg nunspitgau. Duront in’exposiziun alla scola d’art Bezalel a Jerusalem (nua ch’ins ha access mo sut controllas strictas) contemplan visitaders fotografias da schuldai israelians. Rispli, marker. 2009.

 

 

PLONTAS

Natira morta viventa I, Tel Aviv. 2009.

 

 

MAR

Natira morta viventa II, Tel Aviv. 2009.

 

 

FLÂNERIE

... ed aunc inaga Tel Aviv. Il temps suenter las nov la sera ei il dretg temps per spassegiar atras il marcau. L'aria ei buca pli steppa, mobein migeivla, ed il marcau anfla sia pasch. Il garaschist (jeu fotografeschel siu luvratori senza saver da sia preschientscha) envida spontanmein ad in café – el gediu, siu partenari muslim, Tel Aviv. 2009.

 

 

TUTTIFRUTTI

Cumposiziun cun tastgas da fretgs, Tel Aviv. 2009.

 

 

JETSET EUROPE

Questa gasetta documentescha in viadi atras l'Europa empau aparti. Ella reflectescha las valurs da beins e survetschs che nus consumein. Duront 10 dis sun jeu semess sin viadi per 10 destinaziuns atras 8 tiaras. Il prezi da mintga sgol ha dictau il budget per in entir di alla destinaziun. Quella summa variava denter 12 e 90 euros. Quei vuleva dir: Marcadar cun il manischunz da taxi a Marrakesch, rugar passants alla staziun da Palermo per in pèr cents, pitir fom en Finlanda. Denton era: envidar il gastader da Bucarest ad ina tschavera ordvart ni er inaga lavar resti a Riga. Las notgs hai jeu saviu passentar gratuitamein. Sco documentaziun: in diari dils beins da consum, accumpignadas da lingias da sensaziun da gasettas localas e previsiuns dall'aura. Lavur da diplom, Rietveld Academie, Amsterdam. Serigrafia. 2008.

 

 

LOVELESS

Cover fictiv per ina platta dalla rock band My Bloody Valentine. Project da scola, Rietveld Academie, Amsterdam. Stampa da laser. 2007.

 

 

DER ORT AM STÜRZENDEN BERG

Ils Mulegns: in vitg grischun che ha profitau e pitiu dil traffic da transit sco paucas autras vischnauncas. Cun questa tematica sefatschenta quei essay en sis patratgs, accumpignaus d'ina seria da fotografias. Duront las retschercas per questa lavur sun jeu era seradunaus ellas gondas entuorn il vitg. Cun quitau han ins retscheviu mei anavos el vischinadi; la blocca da greppa seigi sbuada pér il di avon. Scola d'art da Lucerna. Broschura, stampa da laser. 2006.

 

 

BARCELONA

Ina dallas empremas serias fotograficas. Duront in'jamna da project ella metropola catalana ei nossa classa dil precuors sefatschentada cun l'Avinguda Diagonal, il pli liung boulevard el marcau. Jeu sai buca pli co jeu hai saviu perschuader ils purtretai cun miu talian miserabel (bisbigliau, per ch'ei tuni pli spagnol). Precuors dalla scola d'art da Turitg. 2004.