BEINVEGNI
Quella plattafuorma presenta lavurs che jeu hai creau sco artist ni scret sco autur ils davos onns.
Il Grischun – danunder che jeu derivel – ei adina puspei liug da partenza per retschercas denter contemplaziun locala ed in mund en risviulta. Eis ei numnadamein buc aschia? Detagls zuppai relatan savens da quei che tegn ensemen il mund en ses gronds artgs. Mes interess sedrezzan a differentas tematicas sco igl ambient construiu, imaginaziuns davart estetica ni ils basegns da nossa societad. Jeu fetsch diever dils mediums maletg e text e gioghel cullas disas da lur intermediaziun. Nua che maletg astga esser dapli che reproducziun e lungatg dapli che informaziun flureschan irritaziuns productivas. In’intenziun da mia lavur ei da possibilitar investas, senza denton revelar misteris.
Mia scolaziun professiunala hai jeu frequentau allas scolas d'art da Turitg e Lucerna sco era alla scola d'art Rietveld ad Amsterdam la quala jeu hai concludiu igl onn 2008 sco graficher. 2019 ei mia lavur vegnida renconuschida cun in premi da promoziun dil cantun Grischun.
Donat Caduff
to.donat@gmail.com
Fotografia purtret: Sandro Livio Straube
SVIZRA RUMANTSCHA
Ina gronda part dallas Romontschas e dils Romontschs en Svizra viva dador il territori d’origin da lur lungatg – denton: nua dapertut? Quei sa negin:a precis. L’isolaziun da Romontschas e Romontschs ella diaspora ei ina realitad vivida.
En quei project vegn la spatitschada romontscha contercaricada cun in’absurditad: L’ovra pretenda per mintga vischnaunca svizra in num romontsch. La breigia da quella lavur – che sebasa sin ina vasta basa toponomastica – stat en disproporziun ostentativa cul singul pertschien dalla populaziun svizra che capescha insumma romontsch.
Cheutras duei vegnir provocada la damonda con fetg ed a tgei moda ch’il romontsch, sco lungatg periclitau, duei pretender attenziun publica. El medem mument vulan ils varga 2100 nums dar perdetga dalla forza poetica dil lungatg romontsch – e tschentar in statement ch’il romontsch ei buc in curiosum enteifer la diversitad linguistica svizra, mobein part dall’identitad naziunala.
Jeu hai astgau sviluppar idea e realisaziun sin incumbensa digl anteriur president dalla Conferenza dallas regenzas dils cantuns, Christian Rathgeb. Serigrafias sco unicat da 160 × 107 cm (emprest permanent dil cantun Grischun ella Chasa dals chantuns a Berna) sco er en in’ediziun da 90 × 60 cm, limitada a 30 exemplars + 5 e.a. Stampa: Lorenz Boegli e Lézard Graphique, support: Remo Caminada. 2021/22.
Vitier ein cumparidas duas ediziuns (2022 resp. 2023) per la vendita publica, mintgamai à 30 exemplars, signai e numerai, format dil fegl 100.5 × 70.5 cm. Las ediziuns ein exaustas.
Publicaziun Rumantsch è …
cun explicaziuns davart il project: paginas 146ff
Resuns:
La Quotidiana, 20.12.2021 / Posta Ladina, 21.12.2021
Bündner Tagblatt / Südostschweiz, 07.01.2022
RTR / Telesguard, 10.03.2022
SRF / Schweiz aktuell, 28.03.2023
Sarganserländer, 11.05.2023
PROTECZIUN DA PATRIA DIL GRISCHUN
Illustraziuns per ina broschura dalla Protecziun da Patria dil Grischun: Convict da Cuera, Medergen el Scanvetg, Riom en Surses. Squetschs dad inkjet sin pupi Fine Art, 48 × 33 cm. 2019. E per plascher: Daventar commembra ni commember.
LA GLISCH CHE VONZA
… ei in destillat dil vast fundus da fotografias che jeu havevel creau tochen a lezzas uras. Punct da partenza era la tematica «Cuntradas» dad in’exposiziun collectiva ella gallaria Luciano Fasciati a Cuera. Il resultat ei in tripticon che consista da treis motivs autonoms, mintgamai cumponi a moda classica, denton cun in artg tschercond denter concretisaziun e misteri. Ils posts dil fotograf ein strusch da localisar, las historias ed ils messadis davos las fotografias restan medemamein el tschellau. Insumma: Danunder propi resplendan las glischs? Stampa fine art sin barita e dibond, mintgamai 90 × 63 cm. 2019.
BAUKULTUR IM STUNDENTAKT
La fiasta «Baukultur im Stundentakt», organisada dalla Protecziun da Patria dil Grischun, ha giu liug sco forum per architectura e pil svilup da territori el Grischun. L’occurenza ei vegnida celebrada cun referats, exposiziuns, discussiuns e workshops, aschia cun Gion A. Caminada, Peter Zumthor, Giovanni Netzer, Jürg Conzett ed auters. Il placat muossa denton «il pli ault Grischun», il Piz Bernina, il qual ei vegnius ascendius sco emprem da Johann Coaz (1822–1918). Igl inschignier – che steva medemamein el focus dalla fiasta – era in dils emprems scienziai che ha perscrutau il Grischun sco spazi alpin. Placat en stampa d’offset e digitala, differents formats, 2018.
FLÜCHTIGE EINDRÜCKE MIT GROSSEM NACHHALL
Dapi entgins onns organisescha l’uniun Progetti d'arte in Val Bregaglia exposiziuns d’art contemporan ella val dil sid, ozildi enconuschent sco Biennale Bregaglia. 2018 ha l’occurenza giu liug a Castasegna al cunfin cull’Italia. Las ovras d’art han ins exponiu en differents spazis senza diever, aschia en in anteriur kiosk, in vegl negozi ni en in tschaler privat. Cumpletond il catalog d’exposiziun hai jeu astgau s’avischinar al vitg a moda fotografica. Alla seria illustrativa hai jeu aschuntau fragments ord artechels da gasetta che rapportan en ina moda ni l’autra da Castasegna, e quei el decuors dils davos decennis. Er il tetel ei in citat d’in artechel da pressa. La lavur vul dar perdetga dalla vanadad ton dad actualitads medialas sco era dil vitg sez. Sco biars loghens giud via ei er il vischinadi da Castasegna pertuccaus d’emigraziun e dalla perdita dad infrastructuras sco stizun, scola ni uffeci da posta. La lavur ei vegnida publicada sco insert el catalog d’exposiziun.
FIRE IN OIL
Seria en treis parts, creada suenter Sunset Boulevard zacu 2015 ni 2016. Ieli sin glin, mintgamai 30 × 40 cm.
CUNTRADAS CUNTRARIAS
Exposiziun cun skizzas, fotografias e texts ord il Libanon, gallaria dil marcau da Cuera, naven dils 22 da mars tochen ils 2 d’avrel 2018.
Las lavurs resumadas sut il tetel Cuntradas cuntrarias hai jeu realisau duront ina residenza artistica a Beirut ch’ei vegnida possibilitada dalla Lia Rumantscha e dall’ambassada svizra el Libanon.
Avon mi’arrivada era il Libanon ina tiara diltuttafatg jastra per mei. Damondas davart il fidau ed il nunenconuschent, denter marveglias e scuvretgas accumpignavan mei atras l’entira residenza. Il temps da creaziun era restrenschius sin treis meins. La residenza ei cheutras daventada ina veritabla expediziun – ton el senn geografic sco era el senn artistic.
La metoda dalla seria procura per ina structura enteifer il fundus d’ovras ch’ein tschercontas, observontas e palpontas. Il motiv serial ei lu er la suletta constanta da Cuntradas cuntrarias. Las lavurs ein giugontas, la percepziun capeta savens a moda spontana. Las ovras semovan aschia denter documentaziun ed interpretaziun, process e product.
Ensemen cun l'exposiziun ein cumparidas duas publicaziuns: Igl emprem cumbat romontsch-arab ever, ina collecziun da texts, sco era in catalog d'exposiziun.
IGL EMPREM CUMBAT ROMONTSCH-ARAB EVER
Part da Cuntradas cuntrarias. – Tgei ha Gloria.tv da far cun la Hisbollah? Marianne Cathomen cun il BMW Club Lebanon? Ni Vic Hendry cun ina battaglia da paintball? En quella collecziun da texts anfla tut quei siu plaz. Igl emprem cumbat romontsch-arab ever raduna varga 300 spruchs, headlines e fragments dalla cultura romontscha sco era dil Libanon. Sco fontaunas surveschan praulas, guids turistics, slogans da reclama, texts da canzuns ni commentaris sin YouTube. In viadi tras tiaras, temps e culturas – frestg, bletsch, brutal.
Publicaziun per romontsch, 76 paginas, 9.6 × 14.8 cm, stampa digitala indigo. CHF 15.–
PAUN DA MINTGADI
Part da Cuntradas cuntrarias. – Quella seria tematisescha maglias libanesas, producidas a moda industriala – denton senza mussar las spisas sco talas, mobein sulettamein ils pachetadis. L’interpretaziun ei minimialistica, aschia ch’ins sa gest aunc (ni gia buca pli) supponer da tgei victualias ch’ei setracta. Ils pachetadis sepresentan el vestgiu d’in lungatg visual globalisau, in canon capeivel per mintgin, ton el Libanon sco x zanua sil mund: Co vesa ina pizza ora, co il latg ni in poulet? Squetschs dad inkjet sin alumini-dilite, divers formats denter 70 e 140 cm. 2017-18.
GLISCHS PERPETNAS
Part da Cuntradas cuntrarias. – Spassegiadas nocturnas han animau d’emprender d'enconuscher Beirut d’ina vart nunusitada. In’atgnadad particulara: In’illuminaziun publica maunca. Persuenter crodan en egl las reclamas per liung dallas vias las pli frequentadas. Per quella lavur vegnan ils screens inscenai sco porta-messadis senza messadis. Ils singuls motivs svaneschan entras la liunga illuminaziun fotografica – aschia daventa tschaffabla l’atmosfera d'in marcau senza paus e ruaus. Installaziun da video e sis squetschs dad inkjet sin aluminium à 60 × 40 cm. 2017.
VIAS
Part da Cuntradas cuntrarias. – Collecziun dad impressiuns duront pliras spassegiadas tras Beirut. Panoramas e detagls, situaziuns quotidianas ed extraordinarias, elaborau cun agid d’in smartphone, Photoshop, fleter sin pupi, scans e squetschs. Las illustraziuns derivan dallas empremas jamnas dalla dimora a Beirut – l'egliada aunc frestga. Stampa dad inkjet sin aluminium, à 150 × 100 cm resp. 110 × 84 cm. 2017.
DAS HYPERDORF
In cudisch da patria che rumpa convenziuns
El Grischun dat ei in damemia dil pli different: cheu da commerci, tscheu da banalitad, leu d’autenticitad. Perencunter paran dad esser raras las valurs che scaffeschan identitad.
Co fruntar quellas sfidas? Per anflar rispostas haiel jeu visitau treis vitgs el cantun, loghens che sepresentan a moda specialmein autentica: Guarda, Samignun ed igl outlet a Landquart. Ina schelta provocativa. Denton vul Das Hyperdorf contribuir a moda constructiva e cun gust allas discussiuns davart il futur da vitgs muntagnards. L’avischinaziun alla tematica capeta a moda transdisciplinara: Das Hyperdorf ei in project d'art e da scienzia en ina. Design e redacziun, fuorma e cuntegn s’entratschan e s’inspireschan senza grond risguard a convenziuns.
L’ovra secumpona da duas parts: L’emprema part ei in catalog d’illustraziuns che porscha ina survesta dalla historia mediala tras ils davos 100 onns, e quei ella profunditad dils treis vitgs. En quella documentaziun vegnan radunai maletgs e citats da turists e turistichers, perscrutaders e profis da marketing, artists e schurnalists, lovers e haters. Ella secunda part suonda in essay extendiu cun otg conclusiuns. Ficziun e realitad vegnan discutadas en relaziun cun turissem, architectura ed amur da patria.
Das Hyperdorf ei in omagi al cantun dil qual jeu derivel. Igl ei in omagi critic e beinvulent el medem mument, in omagi en in temps signaus da commerci e hedonissem che lai cular sentiments paterns sco sablun tras la detta.
Broschura, stampa digitala, format 21 × 28 cm, 208 paginas, 169 illustraziuns, lungatg: tudestg. Cumpariziun 2017. La publicaziun ei exausta.
Resuns:
Südostschweiz 02.05.2017
La Quotidiana 16.06.2017
Radio Rumantsch 17.06.2017
Bündner Tagblatt 09.08.2017
Telesguard 19.09.2017
Engadiner Post 12.10.2017
BESTIAE FORTES
Broschura cun animals dad uoppens digl entir mund, da Grönland el Tessin, da Burundi a Sutsilvania. In’emprema part muossa ils singuls animals extrahai dils uoppens. Ina secunda part presenta ina retscherca cun applicaziuns ella veta quotidiana. Dessegns cun marker, reproduci en stampa da riso e dad inkjet. 2014-15.
CROMOGRAFIAS
Studi da plattas da gumma-stgema en differents formats. Ils singuls elements – colurai a moda monocroma – vegnan elaborai en dus pass: Sco emprem vegnan las plattas tschentadas ina sin l'autra creond ina varietad da cumposiziuns. Suenter haver fotografau ils motivs, vegnan ils elements aunc inaga plazzai digitalmein en Photoshop. Aschia daventan diffus ils cunfins denter expressiuns analogas e digitalas. Acril sin forex, Photoshop. 2015.
CLARGLINA BERNINA
Fotografias fatgas duront ina notg da stad ella Diavolezza, Engiadin’Aulta. 2015.
LA GENESA DALLAS ALPS
Manipulaziuns da cartas postalas duront il process da scan ed en Photoshop. 2015.
BEST OF LIFE
Purtrets ord gasettas gratuitas fuorman la basa per quella studia. Las illustraziuns ein vegnidas elaboradas cun colur d’acril, silsuenter digitalisadas e squitschadas en in format pli grond. Ils maletgs perdan aschia lur context d’origin schurnalistic. Best of Life ei il num d’ina rubrica dalla gasetta Blick am Abend. Acril, stampa d’inkjet, marker. 2015.
SUNSET BOULEVARD
Seria da maletgs dad ieli. Inspiraziun entras in accident dad autos avon miu balcun; la scena era encorunada d'in artg tarlischont. Ieli sin glin. 2014.
DIE HALLEN DES BERGKÖNIGS
Seria cun situaziuns architectonicas el Grischun tras differentas epocas. Ils exempels muossan la baselgia da S. Maria Madleina a Stierva, la baselgia da S. Andriu sper Lumbrein, la sala dils cavaliers el Palazzo Castelmur a Stampa, il bogn mineralic a Samedan, il tunnel dil San Bernardino sco il tunnel da basa dil Gotthard en construcziun. Rispli, 2013.
THE SAD PUMPKINS
Creaziun dil cover d'in disc cumpact per il giuven duo da jazz The Sad Pumpkins cun Niculin Janett e Noam Szyfer, en collaboraziun cun ulteriurs musicists. Per lur emprem album Pumpkin Pie interpreteschan els 17 classichers da jazz. Ils covers muossan davon e davos ils purtrets dils dus musicists en 20 differentas variantas. Stampa d'offset e laser. 2014.
BRAULIO
Duront ina ferdaglia sera atunila hai jeu observau ellas muntognas dil Stelvio la glisch naven dalla rendida dil sulegl tochen al tschiel stelliu. Ina schelta dallas fotografias ei presentada en ina pintga broschura. Resta la damonda: Danunder il tetel? «Braulio», igl amar da Bormio, ei medemamein il num per in dutg che nescha en quella regiun. Probablamein buca per casualitad semeglia quel al num romontsch «Umbrail» per il pass vischinont. Stampa da laser. 2013/14.
STABILO BOSS
Trer, volver, turnar, cuvierer: Ina seria experimentala cun fleters glischonts. 2014.
GLISCH E GLISCHUR
Quei encarden ei d’entupar agl ur dil port aviatic da Turitg. Per la seria da fotografias sun jeu seradunaus leu duront ina notg primavauna suenter in stemprau. 2014.
PER INA NOZZA
Cartas d'invit per ina nozza en in'ediziun da 60 unicats. Las cartas fuorman en lur unitad cumplessiva in ciclus che muossa in sault ludic da dus tscherchels. Enten tarmetter las cartas als hosps vegn il ciclus dividius en ses singuls elements. Cheutras assista mintga hosp a moda simbolica all'empermischun matrimoniala. In film che muossa il sault resultond da tut las cartas ei vegnius presentaus al di festiv. In fegl accumpignont (sin pupi alv) muossa las differentas posiziuns da tut las cartas enina. Tecnica: Spray, stampa tipografica (en quella documentaziun buca veseivla) e stampa dad inkjet. 2013.
TERRENADA
La muntogna ella primavera: nebla, plievgia, tiara bletscha e lumiada. Ni viandonts ni pasturs. Ils quater motivs muossan la finiziun dalla Val Stussavgia da dus posts opponi. Igl emprem pèr da fotografias hai jeu realisau igl onn 2012, il secund pèr bunamein sil di exact in onn pli tard.
... MIT ZWEYEN LAUTTEN ZU SCHLAGEN...
Seria dad invits e placats per in concert da lautas. Risografia. 2012.
SCHAUENSTEIN
In casti sco ord ina praula ed ina cuschina formidabla: Quei ei Schauenstein, il reginavel dad Andreas Caminada. Oriundamein havev’el incumbensau siu cusrin e designer Remo Caminada culla creaziun d’in logo. Lez ha sinaquei scaffiu in cosmos illustrativ che ha da far pauc cun ina sempla marca. Al hosp sesarva in mund marviglius plein figuras e historias scurrilas che dattan veta e flad al casti. Jeu hai astgau collaborar per la concepziun e la creaziun dallas illustraziuns. Texts da Gion Mathias Cavelty, Claudio Spescha, Remo Arpagaus ed auters. Studio Remo Caminada. Stampa d'offset. 2009.
DANCERS IN THE DARK
Il marcau mediterran da Tel Aviv era mia dimora duront in miez onn. Equipaus cun laptop, cudisch da skizzas e camera da fotografar hai jeu lubiu a memez ina carte blanche. Ina dallas serias creadas al liug presenta persunas (ed in cavagl) celebrond la serasontga suenter haver fatg brin. 2009.
TEL AVIV: SKIZZAS
Duront il domicil ad Israel menavel jeu in cudisch da skizzas: ina caschun per experimentar cun differentas technicas. Ils scans presentai muossan ina schelta naven da pasta tochen panoramas. Tecnica: Rispli, marker, fleters, colurs da lenn. 2009.
POSIZIUNS ORD INA EXPOSIZIUN
«Sulettamein ella perschun ein els segirs da buca vegnir attaccai. Perquei sesentan ils Svizzers libers […] Mintga perschunier cumprova sia libertad enten esser el medem mument igl agen survigilader.» Quella parabla da Dürrenmatt davart la relaziun denter stadi, burgheis e libertad semanifestescha en ina situaziun nunspitgada. Duront in’exposiziun alla scola d’art Bezalel a Jerusalem – in liug survigilau strictamein – contemplan visitaders fotografias da schuldai israelians. Rispli, marker. 2009.
PLONTAS
Natira morta viventa I, Tel Aviv. 2009.
MAR
Natira morta viventa II, Tel Aviv. 2009.
FLÂNERIE
Il temps suenter las nov la sera envida da far spassegiadas atras Tel Aviv. L'aria ei buca pli steppa, mobein migeivla, ed il marcau ei deliberaus da scadina hectica. Jeu fotografeschel ina garascha dad autos senza far persenn ch’il garaschist ei presents. Sinaquei envida el ad in café – el gediu, siu partenari muslim. Tel Aviv. 2009.
TUTTIFRUTTI
Cumposiziun cun tastgas da fretgs, Tel Aviv. 2009.
JETSET EUROPE
Suenter che l’aviatica da bienmarcau era s’etablida ell’entira Europa hai jeu fatg in viadi crusch e traviers sur il continent. Quell’aventura reflectescha las valurs da products e survetschs che nus consumein en in mund turistificau. Duront 10 dis sun jeu semess sin viadi per 10 destinaziuns atras 8 tiaras. Il prezi da mintga sgol ha dictau il budget per in entir di alla destinaziun. Quella summa variava denter 12 e 90 euros. Quei vuleva dir: Marcadar cun il manischunz da taxi a Marrakesch, rugar passants alla staziun da Palermo per in pèr cents, pitir fom en Finlanda. Denton era: envidar il gastader da Bucarest ad ina tschavera en in’ustria ni lavar il resti a Riga. Las notgs hai jeu saviu passentar gratuitamein. La documentaziun consista d’in diari culs prodcuts consumai, accumpignaus da headlines da gasettas e previsiuns dall'aura. Lavur da diplom, Rietveld Academie, Amsterdam. Serigrafia. 2008.
DER ORT AM STÜRZENDEN BERG
Mulegns ei in vitg che profitava e piteva dil traffic da transit sco paucas autras vischnauncas el Grischun. In essay sefatschenta cul svilup, las fluriziuns e las crisas dil vitg duront ils davos 150 onns. Il text vegn accumpignaus da fotografias creadas aposta pil project. Duront las retschercas sun jeu era seradunaus ellas gondas entuorn il vitg. Cun quitau han ins retscheviu mei anavos el vischinadi; la blocca seigi sbuada pér il di avon. Jeu hai fatg quella lavur varga diesch onns avon che l’instituziun da cultura Origen ha dau nova veta a Mulegns. Scola d'art da Lucerna. Broschura, stampa da laser. 2006.
BARCELONA
Ina dallas empremas serias fotograficas. Duront in'jamna da project ella metropola catalana ei nossa classa dil precuors sefatschentada cun l'Avinguda Diagonal, il pli liung boulevard el marcau. Jeu sai buca pli co jeu hai saviu perschuader ils purtretai cun miu talian miserabel (bisbigliau, per ch'ei tuni pli spagnol). Precuors dalla scola d'art da Turitg. 2004.